Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà. Conegut en diferents llengües amb diferents noms com Dragut o Darghouth, el seu nom original en turc es Turgut Reis o Torgut Reis
l'1 d'agost de 1545 per part de corsaris turcs capitanejats pel famós Dragut van atacar Pineda de Mar .
Després de la mort de Khair-ad-Din al 1546, Turgut va aconseguir reunir una flota amb 24 bergantins per conquerir Nàpols, però va conquerir la costa de Calàbria, i el 1550 capturà Mahdia i part de Tunis. Després d'unes perllongades i dures batalles, al sud d'Itàlia, l'almirall Andrea Doria i Bailiff Claude de la Sengle van forçar la retirada de Turgut el setembre de 1550. Turgut va preparar la fugida amb 20 vaixells cap a l'illa de Gerba, on els vaixells de Doria li varen parar un parany en una ancorada, però Turgut va fer arrossegar els vaixells per terra per així poder fugir per l'altra banda de l'illa i navegar fins a Constantinoble.
És en aquestes dates quan Turgut també va llançar una sèrie d'atacs al llevant espanyol i va assetjar poblacions com Alacant, Pollença (on sa població local liderada per Joan Mas, va repel·lir l'atac), o Cullera, que va quedar totalment devastada i abandonada fins a vint anys després del setge.
Allà Turgut va mobilitzar una flota de 112 galeres i 2 galiasses amb 12.000 geníssers, i al 1551 va intentar capturar Malta. Encara que va fer un gran esforç no va poder conquerir Malta, de manera que va decidir devastar els poblats veïns i, en juliol del mateix any, la veïna illa de Gozo va patir el setge per part de Turgut, que la prengué i capturà centenars d'esclaus. El mateix agost va atacar i capturar Trípoli. Com a recompensa pel seu coratge, l'emperador otomà li lliurar Trípoli i el territori circumdant amb el títol de Sanjak Bey.
El 1552, el Sultà Solimà I el Magnífic li va concedir el títol de comandant en cap de la marina otomana. Aquesta, va ser enviada a Itàlia amb motiu d'un tractat entre el Sultà i el rei Enric II de França. Turgut va devastar Calàbria el 1553, llançant un atac contra Elba, i assetjant la ciutat de Bonifacio a l'illa de Còrsega. Quan Bonifacio va capitular, Turgut va intentar la captura de iIombino i Portoferraio a l'illa d'Elba, però casualment ho va deixar i va retornar a Constantinoble. El 1554 va aparèixer una vegada més per la costa de Calàbria però aviat es va retirar cap a Durazzo. El 1559 va repel·lir un atac de la marina espanyola a les costes d'Algèria.
Quan el sultà Solimà va atacar Malta al 1565, Turgut va unir 16.000 homes i 15 vaixells. Turgut va morir el 23 de juny de 1565, al terraplè del fort de Sant Elm. Una bola de canó fortuïta va colpejar una superfície propera a ell fent que els enderrocs l'impactessin i el ferissin mortalment. Va viure el temps necessari per escoltar les notícies de la captura de Sant Elm. El seu cos va ser enterrat a Trípoli.
La ciutat on va néixer va ser anomenada amb el nom de Turgutreis en honor seu
l'1 d'agost de 1545 per part de corsaris turcs capitanejats pel famós Dragut van atacar Pineda de Mar .
Després de la mort de Khair-ad-Din al 1546, Turgut va aconseguir reunir una flota amb 24 bergantins per conquerir Nàpols, però va conquerir la costa de Calàbria, i el 1550 capturà Mahdia i part de Tunis. Després d'unes perllongades i dures batalles, al sud d'Itàlia, l'almirall Andrea Doria i Bailiff Claude de la Sengle van forçar la retirada de Turgut el setembre de 1550. Turgut va preparar la fugida amb 20 vaixells cap a l'illa de Gerba, on els vaixells de Doria li varen parar un parany en una ancorada, però Turgut va fer arrossegar els vaixells per terra per així poder fugir per l'altra banda de l'illa i navegar fins a Constantinoble.
És en aquestes dates quan Turgut també va llançar una sèrie d'atacs al llevant espanyol i va assetjar poblacions com Alacant, Pollença (on sa població local liderada per Joan Mas, va repel·lir l'atac), o Cullera, que va quedar totalment devastada i abandonada fins a vint anys després del setge.
Allà Turgut va mobilitzar una flota de 112 galeres i 2 galiasses amb 12.000 geníssers, i al 1551 va intentar capturar Malta. Encara que va fer un gran esforç no va poder conquerir Malta, de manera que va decidir devastar els poblats veïns i, en juliol del mateix any, la veïna illa de Gozo va patir el setge per part de Turgut, que la prengué i capturà centenars d'esclaus. El mateix agost va atacar i capturar Trípoli. Com a recompensa pel seu coratge, l'emperador otomà li lliurar Trípoli i el territori circumdant amb el títol de Sanjak Bey.
El 1552, el Sultà Solimà I el Magnífic li va concedir el títol de comandant en cap de la marina otomana. Aquesta, va ser enviada a Itàlia amb motiu d'un tractat entre el Sultà i el rei Enric II de França. Turgut va devastar Calàbria el 1553, llançant un atac contra Elba, i assetjant la ciutat de Bonifacio a l'illa de Còrsega. Quan Bonifacio va capitular, Turgut va intentar la captura de iIombino i Portoferraio a l'illa d'Elba, però casualment ho va deixar i va retornar a Constantinoble. El 1554 va aparèixer una vegada més per la costa de Calàbria però aviat es va retirar cap a Durazzo. El 1559 va repel·lir un atac de la marina espanyola a les costes d'Algèria.
Quan el sultà Solimà va atacar Malta al 1565, Turgut va unir 16.000 homes i 15 vaixells. Turgut va morir el 23 de juny de 1565, al terraplè del fort de Sant Elm. Una bola de canó fortuïta va colpejar una superfície propera a ell fent que els enderrocs l'impactessin i el ferissin mortalment. Va viure el temps necessari per escoltar les notícies de la captura de Sant Elm. El seu cos va ser enterrat a Trípoli.
La ciutat on va néixer va ser anomenada amb el nom de Turgutreis en honor seu
